MERCÈ RODOREDA I GURGUÍ "JARDÍ VORA EL MAR" (1967)

MERCÈ RODOREDA I GURGUÍ “JARDÍ VORA EL MAR” (1967)

“Jardí vora el mar”, és una obra que relata la vida d’un jardiner que treballa per diferents amos benestants en una mateixa torre vora el mar, durant sis estius de la seva vida.

Obra escrita durant la seva estada a Holanda, Mercè Rodoreda va relatant la vida de unes famílies burgeses al seu lloc de vacances. L’obra la va escriure durant el seu auto exili, ja que la seva mare va dir-li després de finalitzada la Guerra Civil Espanyola que marxés, ja que la seva condició de col·laboradora en diferents publicacions en català, li feien estar en una situació compromesa.

La història gira al voltant d’un jardí i d’una casa d’estiueig situada vora al mar. Escrita en sis capítols, relata el sis estius que es corresponen als estius dels senyors   de la casa i alguns veïns relatats com un monòleg pel jardiner.

Esta obra escrita entre dos novel·les, va quedar una mica a l’ombra, de ella va dir el seu editor, Joan Sales: “Jardí vora el mar, és una novel·la excelent escrita enmig de dues obres mestres”.

“Jardí vora el mar” és estrictament, i com moltes de les obres de M. Rodoreda, el reflex del que ella opina sobre la societat i basada en la seva experiència. Realista, explica com en pot ser de dura la vida, i com ens he de adaptat per sobreviure-hi. Senzillament, atrapa, perquè encara que no sigui de intriga ni d’acció, les descripcions tan precises es converteixen en realitat a la imaginació del lector.

Una obre en la que Rodoreda mostra el seu amor a les flors, i en conseqüència als jardins. Afició que va desenvolupar per la influència del seu avi matern Pere Gurguí, al que l’autora estava molt lligada.

La novel·la narra a través del jardiner la vida d’unes famílies adinerades en sis estius, que són els que formen els sis capítols de la novel·la.

El narrador ens mostra un univers de luxe i riquesa, uns personatges que durant l’estiu es dediquen a una vida hedonista i despreocupada, però que amaguen secrets i drames interns. Estem davant d’uns homes i dones que paguen les seves faltes del passat al present, i amb interessos molt elevats. I, encara que no ho sembli, tots busquen una quimèrica existència basada en la troballa de l’amor vertader.

Una vida que no és el que sembla, unes trames familiars inquietants. Un paradís terrenal en forma de jardí que contrasta amb un interior podrit: el del mateixos personatges, les seves mentides i els seus secrets.

La vida dels personatges estarà marcada pel fracàs amorós, la mort i el rebuig de la maternitat. La Rosamaria perdrà el fill que espera, així com el seu gran amor, l’Eugeni. El llibre es centra particularment en el triangle amorós del matrimoni Rosamaria-Francesc i el seu veí l’Eugeni.

Finalment, la casa d’estiueig on treballa el jardiner serà venuda perquè Rosamaria i Francesc es traslladant definitivament a Barcelona. Una etapa es tanca, les distintes històries conflueixen cap a un final comú que, no obstant això, quedarà obert en certa manera. Els personatges ja no són els mateixos que al principi de la novel·la. Les seves il·lusions, els seus pensaments, els seus amors... tot ha canviat poc a poc. Una nova etapa que comença i una vella que s’acaba.