RAMON LLULL "LIBRE DE LA PRIMERA I SEGONA INTENCIO" (PARIS 1298)

RAMON LLULL “LIBRE DE LA PRIMERA I SEGONA INTENCIO” (PARÍS 1298)

“Libre de la primera i segona intencio” és in llibre en el que Llull a través de la seva narrativa ens guia pel camí dels proverbis a seguir a Déu. Una obra de narrativa mística, amb la qual i a partir de la seva estructura en cinc capítols i la parta final, Llull va explicant las dues intencions dels seus relats.

En el primer capítol:”DE LA DIVISIO DE INTENCIO”, Llull narra que sempre hi ha dues intencions quan es fan les coses. Sempre s’han de triar entre dues opcions, les coses que més t’estimes. Així per exemple escriu: “Si tu, fill, fas fer vn libre a alcun escriva, tu has la primera intencio a fer lo libre, e has la segona a donar diners a n aquell escriva qui t fa lo libre. E car mes ames lo libre que los diners que n dones, per aço has al libre la primera intencio, e has diners la segona. E l escriva fa d aço lo contrari, car eyl ama mes los diners que li pagues per sos trebayls que no fa lo libre; car si mes amava lo libre que ls diners, no t donaria lo libre per los diners.” Més endavant li diu al fill que pes amar a Déu hi ha que entendre el que ell posa al llibre, i que amar és desordenadament un sentiment del cor, com explica en un paràgraf: “Accidentalment, fill, amen los homens peccadors ab les dues intencions desordonades en lurs amors, cor amar vn beyl libre per ço car es beyl, e no amar lo per ço que l entena, es desordonadament; de intencio e en aytal manera amar lo libre per ço que es beyl es per la primera intencio, e amarlo entendre es per la segona;...”

En el segon capítol: “DE DEU”. Llull explica al fill com s’ha d’estimar a Déu, per la seva infinita bondat. Perquè Déu en la seva infinita saviesa no tria cap intenció, ja que la intenció seva és l’amor als homes i per això no hi ha divisió en la intenció. Ell ho explica d’aquesta forma: “En la intencio de Deu no ha divisio de primera e segona intencio on sia menoritat car tota sa intencio es infinita e eternal; e per eço, fill, no hi pot caber segona intencio.” Explica que totes les persones que ama’n i facin el bé seran recompensades i podran triar entre les dos intencions, mentre les que no estimen ni entenen el llibre no podran triar.

El tercer capítol: “DE CREACIO”, explica al fill la grandesa de Déu. En el seu relat místic, Llull, li explica com Déu, omnipresent, amb al seu amor va fer el món i les criatures que l’habiten. Les coses creades per Déu té la finalitat de complementar a unes altres, per això li explica al fill: “Fill, Deus ha creades en lo mon unes creatures per intencio de altres, enaxi con los corses celestials, qui son creats per donar influencia als terrenals, corses elementats, e los terrenals qui son creats per intencio de anima racional, e axi de totes coses que son creades a servey de hom”.

Al quart capítol: “DE ENCARNACIO”, fa referència a com Déu baixa a la terra per tenir un cos de carn, Com deixa prenyada a la Verga Maria, perquè els homes pecadors deurien tenir unes virtuts i les estan perden. Per això la intenció de Déu era convertir-se en carn i per això va baixar del cel, i se va encarnar en home. Llull ho descriu: “Encara se, fill, nostre senyor Deus per recrear home, qui era perdut e cahut en la ira de Deu, per lo pecat del primer pare; e aquella intencio que hac en pendre carn humana per recrear home, no s cove a Deu esser primer aintencio, e que aquella intencio que Deus hac a pendre carn per demostrar ses virtuts fos segona, con sia cosa que la justicia de Deu haja pus apropiada intencio a demostrar la granea de sa bonea, poder e saviesa, que recreacio”.

El capítol cinquè està dividit en altres introduccions, per anar explicant com a través de cada apartat es pot apropar a Déu. El primer apartat: “DE TEMPTACIO”, narra com el món està ple de temptacions que ens allunya de Déu i com fer-hi per superar-les. Després passa al de: “LA FE”; on explica que l’home a de tenir-hi per entendre el que no entén.

“DE ESPERANÇA” on li explica al fill, que l’home ha de tenir l’esperança  en la justícia i misericòrdia de Déu.

“DE CARITAT”. Si ets caritatiu, Déu en la seva infinita saviesa i bondat, et guardarà un lloc al seu costat, però explica que s’ha d’ésser caritatiu per bona voluntat, sense estar forçat, i així podrà anar al regne celestial.

Llull continua els relats a partir de més relats semblants a aquest; entre d’altres apartats hi ha: “ DE JVSTICIA”, “DE PRUDENCIA”, “DE FORTITUDO” (FORTALESA), “DE TEMPRANÇA”, “DE GLOTONIA” (GULA)...; i continua en més apartats semblants  a aquest, descrivint les intencions de cadascun per arribar a Déu.

L’epíleg del llibre,”DE LA FI DEL LIBRE”, explica al fill, que el llibre a estat escrit amb la intenció d’apropar-lo a Déu d’una forma ordenada, perquè pugui conèixer les virtuts de seguir a Déu i continuï els seu passos cap a el cel i lo celestial.