lunes, 30 de enero de 2012

OBRA DE SALVADOR ESPRIU


Entre les moltes obres que ens va deixar Salvador Espriu, es troba “Primera història d’Esther”, basada en una reina mitològica que va ajudar al poble jueu a alliberar-se de l’opressió.

És un text dramàtic escrit en prosa i en vers, que està perfectament estructurat i formalitzat en dos actes, amb les corresponents escenes, accions, diàlegs, monòlegs, i un intermediari en que la cançó de lehudi pren la forma d’un sainet amb un argument del cas –el de marit banyut-, o el d’un romanç de cec a la manera de l’empra’t per Valle-Inclán a “Los cuernos de don Friolera”.

“Primera història d’Esther” és un joc d’escenaris que s’inclouen en el món de Sinera (obra escrita per Espriu abans que aquesta), on reapareixen personatges ja explorats en la narrativa i en la poesia satírica, i la Susa Bíblica de la reina Esther, uns i altres no seran més que titelles en mà de l’Altíssim.

L’obra vol transmetre un missatge de perdó i tolerància en la mateixa tònica que “L’Antígona” de 1939.

En aquest joc d’heterònims, un recurs habitual, trasllada al jo, que es descomponen en veus i personalitats distintes (Altíssim, Salom,etc.) la mateixa naturalesa fragmentària de la realitat: ”Eviteu el màxim crim – dirà l’Altíssim, adreçant-se  públic en el monòleg final-, el pecat de la guerra entre germans. Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’0rigen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tant mateix una engruna d’autèntica llum.” Salvador Espriu en la seva obra va intentar trobar sentit a la Guerra Civil Espanyola, de la que ve dir, que era una guerra entre germans.

Defensor de la llengua catalana quan va acabar la Guerra Civil, es va decantar per la poesia menys controlada per la dictadura i la seva censura. La seva poesia la van traslladar molts cantautors a les seves cançons, aproximant l’obra de l’autor al poble, i convertint-lo en un poeta proper, el més carismàtic va ser Raimon, cantautor valencià que va estar en el grup dels cantants de “La Nova Cançó Catalana”, Maria del Mar Bonet i tant altres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario