Jacint Verdaguer i Santalò

JACINT VERDAGUER I SANTALÓ (1845 -1902)

Nascut el 17 de maig de 1845 en Falgarolas (Osona). Va ser el cinquè de vuit fills, dels quals només en sobrevisqueren tres. Als tretze anys ingressà al Seminari de Vic. En aquella època, i més en una família profundament religiosa com la de Verdaguer, era costum induir els fills que ingressessin en l'església apostòlica.

    

     En 1859 s'escapá del seminari i de casa seva per fer de soldat, ja que li agradava molt el armament militar, però després de trobar-lo a Figueres, va rependre la seva carrera de sacerdot al seminari.

     De mica en mica, el jove Verdaguer va coneixent els classics que li ensenyen al seminari i els escriptors del romanticisme, i al mateix temps, en part gràcies al seu amic Jaume Collell, comença a freqüentar els clubs d'altem de Vic, en especial el Cercle Lactari i les reunions dels estudiants universitaris a tornar a Vic. Mentre continua estudiant, i fent de mestre i de pagès, comença a escriure nombrosos poemes, així com a recollir cançons populars. D'aquesta època en queden els poemes amb un component amorós més marcat. De fet no foren publicats fins el 1925, 23 anys després de la seva mort sota el títol de "Jovenívoles".

    El 1864 concursa per primera vegada als Jocs Florals, però passa totalment desapercebut. En canvi, l'any següent, torna a participar en els Jocs Florals de Barcelona amb quatre composicions que són premiades. Un any més tard, n'hi premien dues més. En anar a recollir els premis comença la llegenda del jove poeta.

     El 24 de setembre del 1870 és ordenat sacerdot a Vic i l'octubre d'aquell mateix any, canta la seva primera missa a l'ermita de Sant Jordi. Als 28 anys entra de capellà a la Companyia Transatlàntica perquè li havien recomanat per la seva salut el clima marítim, i l'any següent embarca a Cadis rumb a L'Habana. Finalment s'estableix a Barcelona, com a capellà de la família del marquès de Comillas, amo de la companyia que l'havia contractat.

     Als 32 anys, el jurat dels Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema "L'Atlàntida". És la consagració de Verdaguer com a poeta.

     L'any 1880, pubica el llibre Montserrat. Als 39 anys viatja a París, Suïssa, Alemanya i Rússia. El 21 de març de 1886, als 41 ans, el bisbe Morgades el corona com a poeta de Catalunya al Monestir de Ripoll. Publica el gran poema "Canigó". Al 1885 realitza un viatge de peregrinació a Terra Santa.

     Després d'aquest viatge atura la seva producció literària i es dedica a altres activitats poc ortodoxes, una de les quals és la pràctica d'exorcismes. Sovint s'ha comentat que a part de l'exercici d'exorcisme, també hi havia una animadversació cap a les activitats del marquès de Comillas. Com cristià no podia acceptar el comerç d'esclaus que realitzava l'empresari càntabre, per la qual cosa comença a repartir abundants diners de la família entre els més pobres. A causa d'aquest i altres escàndols el marquès de Comillas trenca relacions amb ell i fins i tot l'any 1895 li prohibeixen exercit de sacerdot. Ell es defensa amb una sèrie d'articles als diaris titulats "En defensa pròpia".

    El dia 17 de maig de 1902, als 57 anys, es trasllada del número 235 del carrer Aragó de Barcelona on vivia, a la finca coneguda com a vil·la Joana, de Vallvidrera (Barcelona), on espera fer una convalescència de tuberculosi. El 10 de juny de 1902 mor a vil·la Joana.

El bisbe Torras i Bages el va qualificar de “Príncep dels poetes Catalans”. També es conegut com Mossèn Jacint Verdaguer.

ALGUNES OBRES LITERÀRIES:

• L'Atlàntida (1876)
• Idil·lis i cants místics (1879)
• Oda a Barcelona (1883)
• Canigó (1886)
• Montserrat (1889)