Salvador Espriu

ESPRIU I CASTELLÓ (1913 -1985)

             Salvador  Espriu i Castelló va néixer el 10 de juliol de 1913 en Santa Coloma de Farners fou un poeta, novel·lista i dramaturg català, considerat uns del renovadors juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Segarra.

El jove Salvador era un nen que se’l descriu com entremaliat i juganer. Va realitzar els pàrvuls a l’escola Mon tessori i l’educació primària a l’Escola alemanya. Els moments més feliços els passava a la casa pairal, on tenia molts amics i el passava el dia rondant per la vila. Els llocs que més freqüentava era en primer lloc la casa de les germanes Draper, amigues de la família, que sempre obsequiaven els nens amb caramels i xocolata. Un altre lloc que visitava era la casa de la seva tia Maria Castelló, que tenia en una paret sis gravats sobre la història bíblica d’Esther, dels quals tragué la idea d’escriure més endavant Primera Història d’Esther. Un dels llocs on anava a jugar era Can Rogés, casa veïna on vivien uns ferrers que tenien dos fills més o menys de la seva edat. També es distreia anant a la platja o al “Mal Temps”, turó que es trova a llevant de la vila.

A principis de la dècada de 1920 la casa dels Espriu va sofrir una profunda sotragada ja que els cinc germans van agafar alhora el xarampió. Però la cura de Salvador fou molt lenta, i va haver de passar molt de temps al llit. Per afavorir la recuperació el van portar a Viladrau. Dos anys més tard el seu germà gra, Francesc, va morir en caure al port d’Arenys de Mar que estava en obres. Aquesta mort i la seva malaltia li van caviar la vida. De nen juganer i trapella que era va passar a ser un nen delicat, sempre amb perill de recaure, obligat a llargues temporades al llit. A causa d’aquestes etapes de convalescència, va convertir-se en un amant de tot tipus de literatura, però sobre tot se sentia atret per llibres de religió i de història.

L’any 1929, als setze anys, va publicar el seu primer llibre, “Israel”, escrit en castellà. L’edició, de només cent exemplars que no eren per vendre, la va pagar el seu pare. Aqueta obra són estampes de l’Antic Testament.

L’octubre de 1930, quan tenia disset anys, va ingressar a la Universitat de Barcelona per realitzar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres. Allà conegué tres de les seves millors amigues al llarg de la vida: Amàlia Tineo, Mercè Montañola i Lola Solà, També establí un llaç d’amistat molt fort amb l’escriptor Bartomeu Roselló-Pòrcel. Aquests moments de la vida universitària eren molts animats, ja que s’acabava de sortir de la dictadura i començava la 2ª República que es proclamà l’abril del 1931.

Tot i que treia notes immillorables en les dues carreres, li agradaven molt més les lletres que el dret. Aquesta passió el portà a escriure “El doctor Rip”, la seva primera novel·la en català. Al cap de poc temps va escriure la seva primera obra teatral publicada, “La revolta dels Sants”, una peça humorística ambientada en Arenys de Mar. L’any 1932 va sortir a la venda “Laia”, que és una novel·la curta inspirada bàsicament en l’Arenys del segle XIX.

Un any més tard va participar en un creuer de quaranta-vuit dies per la Mediterrània. El viatge va acostar-lo més als clàssics i va refermar la seva passió per l’egiptologia.

En l’esclat de la Guerra Civil espanyola va veure interromputs els seus estudis de Lletres Clàssiques que eren els únics que li quedaven per acabar. Va ser mobilitzat des del primer moment però no el van enviar al front a causa del seu estat de salut, de manera que feia classes a futurs oficials. Durant aquesta època negra va seguir escrivint per evadir-se de l’entorn, de manera que l’any 1937 es va publicar “Letizia i altres proses”.

El seu pare va morir l’abril de 1940 i la seva notaria va passar a mans d’Antoni Gual Ubach. Espriu  va entrar a treballar-hi per poder fer-se càrrec de la família. Aquesta feina no li agradava gens i gairebé no li deixava temps lliure per poder llegir o escriure. Es va haver de quedar en el despatx durant vint anys, que el descriu com “els més durs i amargs de la meva vida”.

En aquella època en la que molts escriptors van passar-se a la llengua castellana, Espriu es va mantenir fidel al català, tot i saber que seria impossible rebre cap mena de reconeixement literari.

A més, es va decantar per la poesia com a mètode d’expressió, ja que era més fàcil de publicar en ser un gènere menys controlat per la censura franquista.

El 1963 apareix “Obra Poètica”, recull de tots els seus llibres de poemes on, a més a més, apareix per primera vegada el “Llibre de Sirera”. Al llarg de la dècada del 1960 li passa una cosa completament inesperada: la popularitat. Espriu esdevé en un símbol de les reivindicacions de Catalunya i passa a ser considerat la veu del poble.

El 19 de desembre de 1984 va haver d’ingressar a la Clínica Quirón, però el van donar d’alta el dia 27 del mateix mes. El 18 de febrer de 1985 va tornar al hospital. Aquesta vegada va haver de ser ingressat a la UVI. Va morir la tarda del divendres 22 de febrer, a la edat de 72 anys.

ALGUNES OBRES SEVES SÓN:

·         Israel (1929, el primer llibre. Escrit en castellà)

·         Laia (1932)

·         Aspectes (1934)

·         Antígona(1939)

·         Primera història d’Esther (1948)

·         Obra poètica (1963)