OBRA DE JACINT VERDAGUER

Entre les obres més destacades de Jacint Verdaguer, destaca “L’Atlàntida”. Amb ella va guanyar els Jocs Florals de l’any 1876, als 32 anys d’edat. El jurat li va concedir un premi especial per l’obra.

Gaudí, gran admirador de Verdaguer,  va utilitzar el seu poema de “L’Atlàntida” com a motiu per la composició dels Pavellons Güell. Eusebi Güell s’havia casat amb Isabel López i Bru, filla del marqués de Comillas a qui havia estat dedicat el poema èpic, per la qual cosa convingué amb Gaudí que en les finques de Pedralbes, on sovint anaven a passejar les dues famílies, s’hi havia d’incloure els temes mitològics citats en el poema.

“L’Atlàntida” està formada per una introducció, deu càntics i una conclusió. L’obra en vers relata la història de la ciutat de L’Atlàntida, traslladada a un temps. Cada cant a més té la seva pròpia introducció on s’explica el moment en que se desenvolupa la història.

En la introducció explica com es troben en altar mar un bastiment de Gènova i altre de Venècia i comença una batalla entre ells. Sobrevé un gran temporal i un llamp encén el polvorí d’un d’ells, que esbertant-se, arrossega també a l’altre a l’abisme. Però es salva un jove genovès, que agafat a un tros de pal pot arribar a terra. Un savi ancià que retirat del  món, vivia vora la mar li conta llur antiga història per distraure’l del passat naufragi.

En el primer cant “L’incendi dels Pirineus”, Verdaguer narra com se van fer els Pirineus i la ciutat de Barcelona. Després d’una batalla entre éssers místics, amb heroïna inclosa, l’hèroic arriba a Montjuïc després d’haver guanyat i haver fet que les muntanyes arribessin al mar de Girona, s’embarca i prometre fer una gran ciutat a l’abric d’aquella serra.

A través de les aventures de l’heroic, recorrent la geografia i llurs lluites amb els éssers mitològics, Jacint Verdaguer ens submergeix en un món on la fantasia fa volar la imaginació, descobrint-nos noves maneres de vida, però sense desviar-se del seu camí religiós.

En el últim cant, Verdaguer era la terra en arribar el savi, i la formació de la nova “Hespèria”, reconegués el taronger de la branca que va plantar Hèrcules i la resta de coses: com la ciutat de Barcelona i els altres reptes que ha hagut de fer durant el seu viatge.

En la conclusió Colom ve néixer un nou món en sa fantasia, després de la històries que li ha contat el savi avi. El genovès fa oferiments a varies corones per fer realitat el seu somni: a Gènova, Venècia, Portugal i Espanya. El somni d’Isabel. La vàlua de les joies de la reina, amb elles, Colom compra tres naus, i el vell des del promontori més alt, lo veu volar a les més grans de les empreses.

És una obra amb la qual amb la fantasia del mossèn ens fiquen en un món mitològic, descobrint com es formen el mar i els oceans, la terra, les muntanyes i les ciutats. Com Colom descobreix el nou món. Un viatge de somni a través dels versos d’aquest gran poeta.