MERCÈ
RODOREDA I GURGUÍ “JARDÍ VORA EL MAR” (1967)
“Jardí vora el mar”, és
una obra que relata la vida d’un jardiner que treballa per diferents amos
benestants en una mateixa torre vora el mar, durant sis estius de la seva vida.
Obra escrita durant la
seva estada a Holanda, Mercè Rodoreda va relatant la vida de unes famílies
burgeses al seu lloc de vacances. L’obra la va escriure durant el seu auto
exili, ja que la seva mare va dir-li després de finalitzada la Guerra Civil
Espanyola que marxés, ja que la seva condició de col·laboradora en diferents
publicacions en català, li feien estar en una situació compromesa.
La història gira al
voltant d’un jardí i d’una casa d’estiueig situada vora al mar. Escrita en sis
capítols, relata el sis estius que es corresponen als estius dels senyors de la
casa i alguns veïns relatats com un monòleg pel jardiner.
Esta obra escrita entre
dos novel·les, va quedar una mica a l’ombra, de ella va dir el seu editor, Joan
Sales: “Jardí vora el mar, és una novel·la excelent escrita enmig de dues obres
mestres”.
“Jardí vora el mar” és estrictament,
i com moltes de les obres de M. Rodoreda, el reflex del que ella opina sobre la
societat i basada en la seva experiència. Realista, explica com en pot ser de
dura la vida, i com ens he de adaptat per sobreviure-hi. Senzillament, atrapa,
perquè encara que no sigui de intriga ni d’acció, les descripcions tan precises
es converteixen en realitat a la imaginació del lector.
Una obre en la que Rodoreda
mostra el seu amor a les flors, i en conseqüència als jardins. Afició que va
desenvolupar per la influència del seu avi matern Pere Gurguí, al que l’autora
estava molt lligada.
La novel·la narra a
través del jardiner la vida d’unes famílies adinerades en sis estius, que són
els que formen els sis capítols de la novel·la.
El narrador ens mostra
un univers de luxe i riquesa, uns personatges que durant l’estiu es dediquen a
una vida hedonista i despreocupada, però que amaguen secrets i drames interns. Estem
davant d’uns homes i dones que paguen les seves faltes del passat al present, i
amb interessos molt elevats. I, encara que no ho sembli, tots busquen una
quimèrica existència basada en la troballa de l’amor vertader.
Una vida que no és el
que sembla, unes trames familiars inquietants. Un paradís terrenal en forma de
jardí que contrasta amb un interior podrit: el del mateixos personatges, les
seves mentides i els seus secrets.
La vida dels
personatges estarà marcada pel fracàs amorós, la mort i el rebuig de la
maternitat. La Rosamaria perdrà el fill que espera, així com el seu gran amor,
l’Eugeni. El llibre es centra particularment en el triangle amorós del
matrimoni Rosamaria-Francesc i el seu veí l’Eugeni.
Finalment, la casa d’estiueig
on treballa el jardiner serà venuda perquè Rosamaria i Francesc es traslladant
definitivament a Barcelona. Una etapa es tanca, les distintes històries
conflueixen cap a un final comú que, no obstant això, quedarà obert en certa
manera. Els personatges ja no són els mateixos que al principi de la novel·la.
Les seves il·lusions, els seus pensaments, els seus amors... tot ha canviat poc
a poc. Una nova etapa que comença i una vella que s’acaba.
